Cor XV de març

XV de març

You can scroll the shelf using and keys

Amor

28 octubre 2011

 

 

 

 

 

 

 

Contralt

Hola, sóc Amor, contralt del cor junt amb Amparo.

   Sóc mestra d’anglès i de música i m’ompli molt aprendre un poquet més cada dia de les matèries que treballe. Per naturalesa sóc una persona optimista i alegre i em considere afortunada per treballar en el que m’agrada, i poder treure la meva vena musical en el cor.

    Als 18 anys, un poc tard, he de reconèixer-ho, vaig decidir estudiar piano. El piano, encara que és un dels meus amors, tinc que dir que el tinc un poc oblidat, però quan tinc un poc de temps lliure em sente i el fer-lo sonar em produeix un gran plaer. I, tot siga dit, estudiar música m’ha ajudat en la meua vida laboral.

    Sempre m’ha agradat cantar. Ben jovenetesles amigues ens vam ensenyar a tocar la guitarra, començant amb la famosa “roda del Do”. Allò era tot molt d’anar per casa, el que s’ensenyava una ens ho ensenyava a les demés. Quins records de joventut més bonics!

    Amb la meua germana també he gaudit molt cantant i tocant la guitarra. Cantàvem cançons Scouts, de Lluís Llach i dels Júniors Encara guarde la llibreteta on ens apuntàvem les cançons com un gran tresor! Als Júniors hem gaudit molt cantant al cor i sobre tot als campaments i a les marxes que organitzàvem. I encara que tinc prou mala memòria,la marxa del campament de Biescas, cantant cançons i divertint-nos pel mig d’aquelles muntanyes espectaculars no me s’oblidarà mai!

    Els meus estudis universitaris els vaig fer a València, i per no trencar la tradició em vaig posar a cantar a l’Orfeó Universitari. Quin plaer cantar amb tanta gent! I com sonava! Hem sentia important per poder cantar en llocs tan solemnes com el Palau de la Música de València. Allà anava jo!!! Però el cantar en un lloc de tant de prestigi no em va fer oblidar a la gent del meu poble, i, ací a Tavernes vaig cantar al cor de la parròquia de Sant Pere (huí en dia Coral Marinyen) amb els que vaig compartir cant i amistat i als que tinc una gran estima.

    Vaig decidir casar-me amb el que hui és el meu company de lluita, Paco i ens anàrem a viure a Los Angeles (Califòrnia) i per no trencar el que ha sigut una constant en la meua vida vaig començar a cantar al cor de l’àrea on vivíem, Torrance. Allò va ser tota una experiència! La veritat és que cantant en anglès no es nota molt l’accent valencià! Qui ho diria!

    Al tornar de “fer les amèriques” vaig començar a treballar al col·legi on a més de cantar a les classes de música cantem i toquem la guitarra en les Celebracions i Eucaristies.

    Per casualitats de la vida vaig començar a cantar al cor de cambra QuinzedeMarç, on no coneixia a quasi ningú, i m’he trobat no sols amb un grup de molt bons cantants, sinó amb un grup d’amics, unes persones amb les que em trobe de meravella, unides pel plaer de cantar junts i amb les que he gojat de moments preciosos. I aquesta afició meua la puc fer gràcies a que tinc una família meravellosa que em dona suport per a poder seguir al cor, i això em fa gaudir dels amics i de les persones a les que estime.

What do you think?

Please keep your comments polite and on-topic.