Cor XV de març

XV de març

You can scroll the shelf using and keys

Antoni

28 maig 2011

Tenor

Em diuen Antoni Camarena i Colomar i des de sempre m’ha agradat cantar.

Quan era més jovenet, cantava al cor dels Júniors de Tavernes, moviment del qual sóc educador. Ara bé, realment vaig conéixer el món de les corals durant els anys d’estudiant a la UPV del Campus de Gandia. Allí, em vaig apuntar a la Coral Universitària per tal de traure’m uns crèdits de lliure elecció, i em va enganxar. Tant és així que en acabar la carrera de Diplomat en Turisme, vaig anar a vore un concert de la Coral Marinyén i li vaig preguntar a la presidenta que què és el que havia de fer per apuntar-me. Ella em va dir que baixara el dilluns següent i allí vaig coincidir amb Fran, Lore, Ximo i Càrol. A Lore, a Càrol i a Fran els recordava d’haver-los vist en la SIUM de Tavernes quan estudiava allí música i Violoncel i era membre de la Orquestra Clàssica Juvenil de Tavernes, i Ximet ha sigut veí meu tota la vida. De seguida vam fer bona lliga i quan em van proposar la idea de formar un grup de cambra no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir que sí. I allí estàvem, amb moltíssima il·lusió de començar eixe nou projecte i amb la necessitat de trobar la resta de components del cor de cambra. Al final van ser Amparo, Amor, i Adrià. Amparo la coneixia perquè és neboda de ma tia i Amor va ser monitora meua a un campament dels Júniors. Amb Adrià compartia la meua estima per la natura, fet que em va dur a realitzar el voluntariat mediambiental durant uns quants anys, però sobretot, pel nostre País, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres costums… L’última incorporació va ser la de Jordi, amb el qual també tenia en comú moltres aficcions, com ara la cuina, ja que vaig estudiar hosteleria, fent els Cicles Formatius de Grau Mitjà de Tècnic en Cuina i de Grau Superior en Restauració en acabar COU.

Hui en dia, el Cor de Cambra Quinze de Març ha esdevingut la meua segona família i part fonamental de la meua vida, i estic esperant amb ànsia durant tota la setmana que aplegue el dissabte de matí per a veure els meus companys i assajar noves peces per divertir-nos i intentar fer passar una estona agradable al nostre públic.

Me llamo Antoni Camarena Colomar y desde siempre me ha gustado cantar.

Cuando era más joven, cantaba en el coro de los Juniors MD de Tavernes de la Valldigna, movimiento del que soy educador. Ahora bien, realmente conocí el mundo de las corales durante los años de estudiante en la UPV del Campus de Gandía. Allí, me apunté a la Coral Universitaria para sacarme unos créditos de libre elección, y me enganchó. Tanto es así que al acabar la carrera de Diplomado en Turismo, fui a ver un concierto de la Coral Marinyén y le pregunté a la presidenta que qué era lo que debía hacer para apuntarme. Ella me dijo a que bajara el lunes siguiente y allí coincidí con Fran, Lore, Ximo y Càrol. A Lore, a Càrol y a Fran los recordaba de haberlos visto en la SIUM de Tavernes cuando estudiaba allí música y Violonchelo y era miembro de la Orquesta Clásica Juvenil de Tavernes, y Ximet ha sido vecino mío toda la vida. En seguida congeniamos y cuando me propusieron la idea de formar un grupo de cámara no me lo pensé dos veces y dije que sí. Y allí estábamos, con muchísima ilusión de empezar ese nuevo proyecto y con la necesidad de encontrar la resto de componentes del coro de cámara. Al final fueron Amparo, Amor, y Adrià. Amparo la conocía porque es sobrina de mi tía y Amor fue monitora mía en un campamento de los Júniors. Con Adrià compartía mi estima por la naturaleza, hecho que me llevó a realizar el voluntariado medioambiental durante algunos años, pero sobre todo, por nuestro País, nuestra cultura, nuestra lengua, nuestras costumbres… La última incorporación fue la de Jordi, con el que también tenía en común muchas aficiones, como la cocina, ya que estudié hostelería, haciendo los Ciclos Formativos de Grado Medio de Técnico en Cocina y de Grado Superior en Restauración al acabar COU.

 Hoy en día, el Cor de Cambra Quinze de Març ha pasado a ser mi segunda familia y parte fundamental de mi vida, y estoy esperando con ansia durante toda la semana que llegue el sábado de mañana para ver a mis compañeros y ensayar nuevas piezas para divertirnos e intentar hacer pasar una rato agradable al nuestro público.


What do you think?

Please keep your comments polite and on-topic.