Cor XV de març

XV de març

You can scroll the shelf using and keys

Carol

28 novembre 2011

 

 

 

 

 

 

 

 

Soprano

    Jo sóc Càrol, una de les sopranos del cor, i podria definir-me com “la eterna estudiant”. Vaig començar a estudiar música als 6 anys i a tocar el piano als 7, als 9 em vaig enamorar d’una guitarra espanyola i encara és la meua assignatura pendent. Una vegada vaig tenir un d’eixos “dies tontos” i vaig acabar estudiant Dret. Després d’acabar la carrera, que em va costar Déu sap què, vaig tenir l’oportunitat d’estudiar Magisteri Musical, que era el que sempre havia volgut fer, perquè la meua passió sempre ha sigut la música i perquè confie en l’educació com a forma de canviar el món en què vivim. I entre tant d’estudi, van aparèixer a la meua vida vuit “personetes” que m’han enamorat i gràcies a les quals s’ha complit un altre dels meus somnis: cantar en un cor. I més encara, en el Cor Quinzedemarç, que desprèn alegria allà on va, fruit del “bon rotllo” existent entre nosaltres i de l’amor per la música, que és el que ens ha unit.

    Trobe que sóc una persona difícil de conèixer per la meua timidesa però, aquells que em coneixen de veritat saben que sóc lleial i fidel a qui considere els meus amics. Sóc prou despistada, un poc ingènua i molt exigent amb mi mateixa, possiblement massa, però sempre és bo aprendre coses noves i superar-se dia a dia. Com he dit abans, sóc una gran amant de la música. La música és l’únic llenguatge capaç d’expressar els sentiments més ocults. Podria passar hores i hores escoltant música de tot tipus i descobrir cada vegada sensacions noves. Però, sobre tot, el que m’agrada és cantar: a la dutxa, al cotxe, al carrer, mentre faig neteja, al karaoke, a tots els llocs. I des de fa uns 6 anys, amb el Cor Quinzedemarç: el meu cor, els meus companys, els meus amics, la meua segona família.

    Cada setmana espere amb goig que arribe el dissabte per veure’ls, passar una bona estona junts i unir les nostres veus de nou.

 

Yo soy Cárol, una de las sopranos del coro, y podría definirme como “la eterna estudiante”. Empecé a estudiar música a los 6 años y a tocar el piano a los 7. A los 9 me enamoré de una guitarra española y aún sigue siendo mi asignatura pendiente. Un vez tuve uno de esos “días tontos” y acabé estudiando Derecho. Al terminar la carrera, que me costó Dios sabe qué, tuve la oportunidad de estudiar Magisterio Musical, que era lo que siempre había querido hacer, porque mi pasión siempre ha sido la música y porque confío en la educación como forma de cambiar el mundo en que vivimos. Y entre tanto estudio, aparecieron en mi vida estas personas maravillosas, gracias a las cuáles se ha cumplido otro de mis sueños: cantar en un coro. Y más aún, en el Coro Quinzedemarç, que desprende alegría allá donde esté, fruto del “buen rollo” existente entre nosotros y del amor por la música, que es lo que nos ha unido.

Pienso que soy una persona difícil de conocer por mi timidez, pero aquellos que aquellos que llegan a conocerme de verdad saben que soy leal y fiel a quienes considero mis amigos. Soy bastante despistada, un poco ingenua y muy exigente conmigo misma, posiblemente demasiado, pero siempre es bueno aprender cosas nuevas y superarse día a día. Como ya he dicho, soy una gran amante de la música. La música es el único lenguaje capaz de expresar los sentimientos más ocultos. Podría pasar horas y horas escuchando música de toda clase y descubrir cada vez sensaciones nuevas. Pero, sobre todo, lo que me gusta es cantar: en la ducha, en el coche, en la calle, mientras limpio, en el karaoke, en cualquier lado. Y desde hace unos 6 años, con el Coro Quinzedemarç: mis compañeros, mis amigos, mi segunda familia.

Cada semana espero con ansias que llegue la mañana del sábado para verles, pasar un buen rato juntos y unir nuestras voces de nuevo.


What do you think?

Please keep your comments polite and on-topic.