Cor XV de març

XV de març

You can scroll the shelf using and keys

Components

28 gener 2012

Els seus components són membres actius en les diferents associacions musicals i culturals de la Valldigna. De fet la majoria formen part  d’agrupacions com ara: el cor Marinyén de Tavernes de la Valldigna i del cor de Simat, Orquestra de la Valldigna, Banda de Tavernes i Benifairó, Agrupació de balls populars de Tavernes de la Valldigna, l’Ajunt de la Bota…etc.

  • Soprans:
  • Lorena Brotons
  • Carolina Teodoro
  • Contralts:
  • Amor Meló
  • Amparo Vercher
  • Cristina Espinosa
  • Tenors:
  • Ximo Mifsud
  • Adrià Pérez
  • Baixos:
  • Fran Lledó
  • Antoni Camarena
  • Jordi Moreno

Sus componentes son miembros activos en diferentes asociaciones musicales y culturales de la Valldigna. De hecho forman parte de agrupaciones como el Coro Marinyen de Tavernes de la Valldigna, Coro Santa Maria de la Valldigna de Simat de la Valldigna, Orquesta de la Valldigna, Banda de Tavernes y Benifairó, L’Ajunt de la Bota, etc.

 

  • SOPRANOS
    • Lorena Brotons
    • Carolina Teodoro
  • CONTRALTOS
    • Amor Meló
    • Amparo Vercher
  • TENORES
    • Ximo Mifsud
    • Adrià Pérez
  • BAJOS
    • Fran Lledó
    • Antoni Camarena
    • Jordi Moreno

Lorena

28 desembre 2011


 

 

 

 

 

 

 

 

Soprano

Es pot dir que sóc la mare del cor, i que juntament amb Fran el vàrem concebir, és fins ara l’únic fill que tinc, i li tinc una estima immesurable. Com a mare, de vegades he de posar-me molt dura amb ell, però més vegades tendra i protectora. Encara que el vaig concebir amb Fran, és amb Ximo amb qui compartesc el meu cor, (el que batega). Els qui em coneixen bé, diuen que soc dolça, però que de vegades sóc un poc “pudenteta”. Com a dona del Mediterrani, sóc fredolina, a mi 25ºC em pareixen una temperatura fresqueta. Sóc molt queixona, però sempre acabe fent el que em demanen. La Música és la meua passió, no obstant a això em dedique, al món de la docència i la meua especialitat és MESTRA DE MÚSICA, com alguns components del cor, aquesta passió la intente reflectir a tots els xiquets i xiquetes als quals durant aquestos anys els he donat classe. També m’agrada molt llegir, encara que no tinc massa temps, un dels meus llibres preferits i que em va marcar és el PERFUM, i parlant d’olors, la meua és la vainilla, quasi sempre porte aquest perfum que em fa inconfudible. Tinc molt poca paciència, per això un poc de filosofia oriental no em vindria gens malament, però mentre em faig a la idea de practicar-la, vaig intentant portar a la pràctica una de les dites populars que més m’agrada, i és eixa que diu: QUÈ AMB PACIÈNCIA I UNA CANYA. TOT S’APANYA!!!


Carol

28 novembre 2011

 

 

 

 

 

 

 

 

Soprano

    Jo sóc Càrol, una de les sopranos del cor, i podria definir-me com “la eterna estudiant”. Vaig començar a estudiar música als 6 anys i a tocar el piano als 7, als 9 em vaig enamorar d’una guitarra espanyola i encara és la meua assignatura pendent. Una vegada vaig tenir un d’eixos “dies tontos” i vaig acabar estudiant Dret. Després d’acabar la carrera, que em va costar Déu sap què, vaig tenir l’oportunitat d’estudiar Magisteri Musical, que era el que sempre havia volgut fer, perquè la meua passió sempre ha sigut la música i perquè confie en l’educació com a forma de canviar el món en què vivim. I entre tant d’estudi, van aparèixer a la meua vida vuit “personetes” que m’han enamorat i gràcies a les quals s’ha complit un altre dels meus somnis: cantar en un cor. I més encara, en el Cor Quinzedemarç, que desprèn alegria allà on va, fruit del “bon rotllo” existent entre nosaltres i de l’amor per la música, que és el que ens ha unit.

    Trobe que sóc una persona difícil de conèixer per la meua timidesa però, aquells que em coneixen de veritat saben que sóc lleial i fidel a qui considere els meus amics. Sóc prou despistada, un poc ingènua i molt exigent amb mi mateixa, possiblement massa, però sempre és bo aprendre coses noves i superar-se dia a dia. Com he dit abans, sóc una gran amant de la música. La música és l’únic llenguatge capaç d’expressar els sentiments més ocults. Podria passar hores i hores escoltant música de tot tipus i descobrir cada vegada sensacions noves. Però, sobre tot, el que m’agrada és cantar: a la dutxa, al cotxe, al carrer, mentre faig neteja, al karaoke, a tots els llocs. I des de fa uns 6 anys, amb el Cor Quinzedemarç: el meu cor, els meus companys, els meus amics, la meua segona família.

    Cada setmana espere amb goig que arribe el dissabte per veure’ls, passar una bona estona junts i unir les nostres veus de nou.

 

Yo soy Cárol, una de las sopranos del coro, y podría definirme como “la eterna estudiante”. Empecé a estudiar música a los 6 años y a tocar el piano a los 7. A los 9 me enamoré de una guitarra española y aún sigue siendo mi asignatura pendiente. Un vez tuve uno de esos “días tontos” y acabé estudiando Derecho. Al terminar la carrera, que me costó Dios sabe qué, tuve la oportunidad de estudiar Magisterio Musical, que era lo que siempre había querido hacer, porque mi pasión siempre ha sido la música y porque confío en la educación como forma de cambiar el mundo en que vivimos. Y entre tanto estudio, aparecieron en mi vida estas personas maravillosas, gracias a las cuáles se ha cumplido otro de mis sueños: cantar en un coro. Y más aún, en el Coro Quinzedemarç, que desprende alegría allá donde esté, fruto del “buen rollo” existente entre nosotros y del amor por la música, que es lo que nos ha unido.

Pienso que soy una persona difícil de conocer por mi timidez, pero aquellos que aquellos que llegan a conocerme de verdad saben que soy leal y fiel a quienes considero mis amigos. Soy bastante despistada, un poco ingenua y muy exigente conmigo misma, posiblemente demasiado, pero siempre es bueno aprender cosas nuevas y superarse día a día. Como ya he dicho, soy una gran amante de la música. La música es el único lenguaje capaz de expresar los sentimientos más ocultos. Podría pasar horas y horas escuchando música de toda clase y descubrir cada vez sensaciones nuevas. Pero, sobre todo, lo que me gusta es cantar: en la ducha, en el coche, en la calle, mientras limpio, en el karaoke, en cualquier lado. Y desde hace unos 6 años, con el Coro Quinzedemarç: mis compañeros, mis amigos, mi segunda familia.

Cada semana espero con ansias que llegue la mañana del sábado para verles, pasar un buen rato juntos y unir nuestras voces de nuevo.


Amor

28 octubre 2011

 

 

 

 

 

 

 

Contralt

Hola, sóc Amor, contralt del cor junt amb Amparo.

   Sóc mestra d’anglès i de música i m’ompli molt aprendre un poquet més cada dia de les matèries que treballe. Per naturalesa sóc una persona optimista i alegre i em considere afortunada per treballar en el que m’agrada, i poder treure la meva vena musical en el cor.

    Als 18 anys, un poc tard, he de reconèixer-ho, vaig decidir estudiar piano. El piano, encara que és un dels meus amors, tinc que dir que el tinc un poc oblidat, però quan tinc un poc de temps lliure em sente i el fer-lo sonar em produeix un gran plaer. I, tot siga dit, estudiar música m’ha ajudat en la meua vida laboral.

    Sempre m’ha agradat cantar. Ben jovenetesles amigues ens vam ensenyar a tocar la guitarra, començant amb la famosa “roda del Do”. Allò era tot molt d’anar per casa, el que s’ensenyava una ens ho ensenyava a les demés. Quins records de joventut més bonics!

    Amb la meua germana també he gaudit molt cantant i tocant la guitarra. Cantàvem cançons Scouts, de Lluís Llach i dels Júniors Encara guarde la llibreteta on ens apuntàvem les cançons com un gran tresor! Als Júniors hem gaudit molt cantant al cor i sobre tot als campaments i a les marxes que organitzàvem. I encara que tinc prou mala memòria,la marxa del campament de Biescas, cantant cançons i divertint-nos pel mig d’aquelles muntanyes espectaculars no me s’oblidarà mai!

    Els meus estudis universitaris els vaig fer a València, i per no trencar la tradició em vaig posar a cantar a l’Orfeó Universitari. Quin plaer cantar amb tanta gent! I com sonava! Hem sentia important per poder cantar en llocs tan solemnes com el Palau de la Música de València. Allà anava jo!!! Però el cantar en un lloc de tant de prestigi no em va fer oblidar a la gent del meu poble, i, ací a Tavernes vaig cantar al cor de la parròquia de Sant Pere (huí en dia Coral Marinyen) amb els que vaig compartir cant i amistat i als que tinc una gran estima.

    Vaig decidir casar-me amb el que hui és el meu company de lluita, Paco i ens anàrem a viure a Los Angeles (Califòrnia) i per no trencar el que ha sigut una constant en la meua vida vaig començar a cantar al cor de l’àrea on vivíem, Torrance. Allò va ser tota una experiència! La veritat és que cantant en anglès no es nota molt l’accent valencià! Qui ho diria!

    Al tornar de “fer les amèriques” vaig començar a treballar al col·legi on a més de cantar a les classes de música cantem i toquem la guitarra en les Celebracions i Eucaristies.

    Per casualitats de la vida vaig començar a cantar al cor de cambra QuinzedeMarç, on no coneixia a quasi ningú, i m’he trobat no sols amb un grup de molt bons cantants, sinó amb un grup d’amics, unes persones amb les que em trobe de meravella, unides pel plaer de cantar junts i amb les que he gojat de moments preciosos. I aquesta afició meua la puc fer gràcies a que tinc una família meravellosa que em dona suport per a poder seguir al cor, i això em fa gaudir dels amics i de les persones a les que estime.

Amparo

28 setembre 2011

 

 

 

 

 

 

Contralt

Jo sóc Amparo, recorde que ja des de ben menuda, sempre he estat envoltada per la música. Gràcies a ma mare, ella és la que m’ha demostrat que la música té el sant poder d’omplir-te de gom a gom de felicitat, benestar, alegria, i també tristesa.

Sempre tinc i he tingut la música present a la meua vida. Sóc membre del grup de Folc “L’Ajunt de la Bóta” la meua joventut la vaig passar assajant amb els meus amics de quadrilla, i anant de festivals, i tot tipus de celebracions, misses, etc., donant suport a la nostra llengua i tradicions populars. De tant en tant, encara ens ajuntem i fem alguna que altra actuació, i acudim allà on ens reclamen.

També he passat per la Coral “Sta. Maria de la Valldigna” a Simat, cantava de soprano, el resultat és que em va omplir de satisfaccions, i això que des del principi, he de confessar que vaig ingressar juntament amb Alberto, (el meu marit) sense intenció de durar, pensava que aquest tipus de cançons no m’acabarien d’encaixar ni agradar. Què equivocada estava. Ha estat una etapa més del meu camí musical.

Com que no tenia prou en la Coral, vaig provar a cantar cançons del folklore valencià, en formar part de la Rondalla del Grup de Balls Populars de Tavernes, i la gràcia és que jo sols volia ensenyar-me a ballar.  Cantar als Balls em va servir per a demostrar-me que aquest tipus de música també no se’m donava mal.

Un bon dia, això ja farà aproximadament 6 anys, Fran em va dir si volia cantar amb el seu grup de cambra que començava a formar. No ho vaig dubtar gens, sols tenia por perquè tots els components eren músics i tocaven algun que altre instrument. Jo sols cantava, no sabia si podria arribar al seu nivell. Sense dubtar ni un segon, li vaig dir: Jo provaré a vore que tal…………, si m’enganxe, seguiré…………….

Vos assegure que vaig treballar de “calent”, sempre ajudada per Alberto, passant-me les partitures a l’Encore. I aixina, mica a mica, he arribat on sóc ara. Sóc contralt, juntament amb Amor, em sent molt, molt afortunada per formar part d’aquest cor. El meu Cor de Cambra “QuinzedeMarç”. Som una gran família, amb moltes ganes de prosperar, de cantar, de divertir-nos i de gaudir de la música que treballem.
No satisfeta amb tota la meua trajectòria , fa ja 10 anys que treballe amb la meua botiga de música “L’anacrusi”, he vist i veig passar als xiquets i grandets, que algun dia seran músics, i això m’ompli de goig. Els hi considere col·legues, i sé que ells també necessitaran i disfrutaran de la música tant com jo.
I és que la virtut que té la música, és que es necessita com l’aire que respirem. Què seria de tots nosaltres, si no existira la música ???.   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cristina

28 agost 2011

 

 

 

 

 

 

Contralt

Ara sí que ha arribat la sort a aquest Cor.” “La Diosa Fortuna que reparteix premis cada dia fa presència en el Cor XV de Març”. 

Sóc dòna de poques paraules amb una gran sensibilitat, responsable i seriosa que necessita de la música per a expressar els seus sentiments.

Com a filla de pare músic que soc, he tingut el privilegi de viure sempre rodejada i acompanyada per la música. He tocat i he donat classes de flauta travessera amb la qual he segut component de la Banda de Música de Tavernes durant quasi vint anys. He estudiat piano i tan sols dos anys de violoncell, que és la meua passió. He cantat en el cor de la Parròquia de Sant Josep de més jove i actualment soc component de la Coral Marinyen de Tavernes i d’aquesta “gran família” que és el Cor de Cambra XV de Març.

Perquè tinc la satisfacció de poder dir que ara forme part de dos grans famílies: per una part com a dòna i mare de família nombrosa (tinc 3 pelaïlletes) als quals no em cansaré mai de donar les gràcies per fer-me tan fàcil el que jo puga gaudir d’aquesta passió que és la música.

I per una altra part d’aquest “meravellós” grup d’amics que formen el Cor i del qual em senc tan afortunada de formar part.

A tots ells: “GRÀCIES, GRÀCIES I MÉS GRÀCIES”.

Una de les meues frases preferides i que repeteixc quasi a diari és: “La Paciència és la mare de la Ciència”. Cada cosa al seu temps.

Ximo

28 juliol 2011

Tenor

Hola, em diuen Ximet “al Llimero”, Scout , fallero, músic, cantant, festero… encara que segons en quin àmbit o faceta de la meua vida personal coincidim, aquest complement pot canviar.

La meua vida musical ve marcada per l’educació i formació que he rebut des de ben menut, ja que amb tan sols 9 anys vaig abandonar ma casa per començar la meua carrera musical en l’escolania de La Nostra Senyora dels Desemparats, gràcies a l’esforç personal, moral i econòmic dels meus pares. En aquest centre vaig desenvolupar els meus trets diferenciadors que he anat adquirit, gràcies a l’excel·lent grup de professors que vaig tenir tant en solfeig com en cant i a la comunitat de germanes franciscanes. Fruit d’aquesta experiència naix la meua obsessió en el que respecta a termes de litúrgia i celebracions Eucarístiques, ja que en aquestes sóc prou manifasser i m’obsessiona que tot els actes en què participem queden perfectes, i fins i tot sóc capaç de compondre un Kyrie amb solista i cor abans de no cantar-lo en una missa.

La meua participació ve marcada per dos factors, que si a més a més els juntes… no sé què pot eixir!. El primer factor és el meu “papi” en el cor, és a dir, Fran Lledó; i el segon és la meua parella sentimental, que després parlaré d’ella. Així doncs, aquesta història comença quan vaig iniciar els meus estudis secundaris i vaig tenir de professor a Fran en música. Gràcies al seu recolzament, esforç i dedicació aquell mateix any va formar el “Cor infantil Magraner” en el què vaig cantar durant aquell any de solista.

No sóc una persona gens gelosa, més bé tot el contrari. No obstant, si algú se’n passa mirrant a la meua soprano estimada, no sols em puc posar gelós, sinó més bé et podrà atacar un metre vuitanta vuit de persona, i no xicoteta!!!. Així doncs, la meua soprano favorita li diuen Lorena, a més de ser la meua companya de cor també és la meua parella sentimental, amb la que compartesc aquesta experiència i moltes altres que, en fi, no vénen al cas.

A la meua altra parella del cor li diuen Adrià, però no sigueu malpensats, aquesta parella és musical, ja que Adrià és el meu company de corda. No compartim ni els mateixos colors polítics, ni les mateixes creences religioses ni crec que els mateixos gustos pel menjar. Però això sí, sempre hem estat junts per ajudar-nos tant en tot allò que compartim com en el que no. Aquest fet em porta a considerar-lo no com el meu company de corda, sinó més bé com un dels meus millors amics.

Sols m’agradaria acabar amb una cita al llibre del príncep de Nicolás Maquiavelo, gran llibre que em va recomanar el meu professor de constitucional i per cert estava llegint aquell any en què vam començar a posar en marxa aquest projecte que és QUNZE DE MARÇ. No ve al cas, però què nassos, m’agrada molt!

Que és justícia gran: iustum enim est bellum quibus necessarium, et pia arma ubi nulla nisi in armis spes est. Aqui hi ha disposició favorable; i on hi ha disposició favorable no pot haver-hi grans dificultats, i només falta que la vostra causa s’inspire en els exemples dels homes models.


Hola, se me conoce como Ximet “al llimero”, scout, fallero, músico, cantante, festero, según en que ámbito o faceta de mi ajetreada vida personal, estos complementos pueden cambiar..

Mi vida musical, viene claramente marcada por la educación y formación que recibí ya desde muy pequeño, con tan solo 9 años tuve que abandonar el calor del hogar para comenzar mi carrera musical en la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados, gracias al esfuerzo personal, moral y económico de mis padres. En este centro, desarrollé rasgos diferenciadores que he ido adquiriendo gracias al excelente grupo de profesores que tuve, tanto en canto como en solfeo, y a la comunidad de hermanas franciscanas. Fruto de esta experiencia nace la obsesión en temas de liturgias y celebraciones Eucarísticas, ya que en éstas, soy bastante exigente, y me perturba la idea de la perfección en todos los actos en que participamos, soy capaz de sentarme y componer un Kirie con solista y coro, antes que dejar de cantarlo en una celebración por no disponer de uno para el efecto

Mi participación en el QuinzedeMarç, viene marcado por dos factores, que si los unimos….el resultado puede ser sorprendente! El primer factor, es mi “papi” en el coro, es Fran Lledó y el segundo mi pareja sentimental (más tarde hablaré de ella). Esta historia tiene su origen cuando inicié los estudios de Educación Secundaria Obligatoria, mi profesor de música era Fran, gracias a su esfuerzo y dedicación, forma el “Coro Infantil del Colegio Magraner”, en el que canté de solista.

El otro factor, es Lorena, mi soprano amada, y aunque no soy una persona celosa, todo lo contrario, si alguien se pasa al mirarla, puede toparse con metro ochenta de persona, mi soprano favorita, con la quien comparto experiencia en el coro y muchas vivencias, que ahora no vienen a cuento.

Un gran cuerpo tiene que tener un gran corazón, donde queda sitio para otra pareja, y se llama Adrià, mi compañero de la cuerda de tenores. No compartimos ni tendencias políticas, ni creencias religiosas, ni sus gustos gastronómicos. Pero eso si, siempre estamos juntos para ayudarnos en todo lo que compartimos, y en lo que discrepamos. Este hecho, me ha llegado a considerarlo, no como compañero de cuerda, sino más bien como uno de mis mejores amigos.

Me gustaría acabar con una cita del gran libro El Príncipe de Nicolás Maquiavelo, libro recomendado por mi profesor de Constitucional, y que por cierto lo estaba leyendo el mismo año que comenzaba a caminar este proyecto que es QuinzedeMarç, no viene a cuento pero que narices, a mi me encanta y quiero compartirlo….

Que es justicia grande: iustum enim est bellum quibus necessarium, et pia arma ubi nulla nisi in armis spes est. Aquí hay disposición favorable; y donde existe disposición favorable no puede haber grandes dificultades, y solo falta que vuestra causa se inspire en los ejemplos de de hombres modelos.


Adri

28 juny 2011

 

 

 

 

 

 

 

 

Tenor

Adrià Pérez i Vercher, tenor

Diuen que sóc el “hippy” del cor, però jo crec que no arribe a tant, sí que tinc pensaments alternatius, m’agrada vestir diferent, i fer allò que a altres els pot paréixer rar, menjar tofu i seitan, fer-me amanides d’algues, pujar a la muntanya a la fosca, gaudir dels sorolls i la foscor de la nit i vore eixir el sol des dels cims,  una cosa de les que més embogeixen, és córrer distàncies llargues.

La família és el més important per a mi, la parella, els meus fills. Sóc amic dels meus amics, i amb ells em plau compartir tot allò que m’agrada, la passió per la música, l’estima per la natura, les converses compartint una bona ampolla de vi, la bona taula compartint una bona conversa, l’amor pel meu País, la llengua, la història i el futur.

Guerrer contra les desigualtats, les injustícies, la pobresa, la fam… Sóc aquari, i això em marca,… revolucionari, somniador, estime la llibertat, creatiu, altruista, futurista, però també, de ment freda i lògica, i insatisfet…..

El temps lliure, el dedique a treballar a una empresa on fabriquen automòbils.

Un dels homes que més he admirat per les seves ensenyances, és el Mahatma Ghandi, els seus ideals de la lluita sense violència han fet del Mahatma, una de les icones a qui segueixc incondicionalment, per això acabe amb una frase seva….

Hem de viure amb senzillesa,

per a que altres, senzillament…. puguen viure….”


 

Dicen de mi que soy un poco “hippie”, pero creo que esta afirmación esta un poco lejos de la realidad, si que tengo pensamientos alternativos, la ropa que uso puede parecer diferente, y hacer cosas que a ojos de otras personas les puede parecer un poco raro, como comer tofu y seitán, ensaladas de algas, subir al monte aprovechando la oscuridad, disfrutar del los sonidos y la oscuridad de la noche y llegar a la cima para poder ver salir el sol, me gusta salir a correr y hacerlo sobre distancias largas.

La familia es lo mas importante, mi pareja, mis hijos. Soy amigo de mis amigos, y con ellos me gusta compartir todo lo que me gusta, la pasión por la música, el amor por la naturaleza, una buena conversación compartiendo una buena botella de vino, la buena mesa compartiendo una buena conversación, el amor por mi país, mi lengua, la historia y el futuro.

Luchador contra las desigualdades, las injusticias, la pobreza, el hambre. Soy acuario y esto me marca,..soñador, amo la libertad, creativo, altruista, futurista, pero también de mente fría lógica y profundamente insatisfecho.

El tiempo libre lo dedico a trabajar en una empresa donde fabrican coches.

Una de las personas que más he admirado por sus enseñanzas, es Mahatma Ghandi, sus ideales de lucha exenta de violencia han hecho de Mahatma uno de mis iconos a seguir incondicionalmente, por eso dejo aquí una de sus frases….

Tenemos que vivir con sencillez,

para que otros, sencillamente…puedan vivir.


Antoni

28 maig 2011

Baix

Em diuen Antoni Camarena i Colomar i des de sempre m’ha agradat cantar.

Quan era més jovenet, cantava al cor dels Júniors de Tavernes, moviment del qual sóc educador. Ara bé, realment vaig conéixer el món de les corals durant els anys d’estudiant a la UPV del Campus de Gandia. Allí, em vaig apuntar a la Coral Universitària per tal de traure’m uns crèdits de lliure elecció, i em va enganxar. Tant és així que en acabar la carrera de Diplomat en Turisme, vaig anar a vore un concert de la Coral Marinyén i li vaig preguntar a la presidenta que què és el que havia de fer per apuntar-me. Ella em va dir que baixara el dilluns següent i allí vaig coincidir amb Fran, Lore, Ximo i Càrol. A Lore, a Càrol i a Fran els recordava d’haver-los vist en la SIUM de Tavernes quan estudiava allí música i Violoncel i era membre de la Orquestra Clàssica Juvenil de Tavernes, i Ximet ha sigut veí meu tota la vida. De seguida vam fer bona lliga i quan em van proposar la idea de formar un grup de cambra no m’ho vaig pensar dues vegades i vaig dir que sí. I allí estàvem, amb moltíssima il·lusió de començar eixe nou projecte i amb la necessitat de trobar la resta de components del cor de cambra. Al final van ser Amparo, Amor, i Adrià. Amparo la coneixia perquè és neboda de ma tia i Amor va ser monitora meua a un campament dels Júniors. Amb Adrià compartia la meua estima per la natura, fet que em va dur a realitzar el voluntariat mediambiental durant uns quants anys, però sobretot, pel nostre País, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres costums… L’última incorporació va ser la de Jordi, amb el qual també tenia en comú moltres aficcions, com ara la cuina, ja que vaig estudiar hosteleria, fent els Cicles Formatius de Grau Mitjà de Tècnic en Cuina i de Grau Superior en Restauració en acabar COU.

Hui en dia, el Cor de Cambra Quinze de Març ha esdevingut la meua segona família i part fonamental de la meua vida, i estic esperant amb ànsia durant tota la setmana que aplegue el dissabte de matí per a veure els meus companys i assajar noves peces per divertir-nos i intentar fer passar una estona agradable al nostre públic.

Me llamo Antoni Camarena Colomar y desde siempre me ha gustado cantar.

Cuando era más joven, cantaba en el coro de los Juniors MD de Tavernes de la Valldigna, movimiento del que soy educador. Ahora bien, realmente conocí el mundo de las corales durante los años de estudiante en la UPV del Campus de Gandía. Allí, me apunté a la Coral Universitaria para sacarme unos créditos de libre elección, y me enganchó. Tanto es así que al acabar la carrera de Diplomado en Turismo, fui a ver un concierto de la Coral Marinyén y le pregunté a la presidenta que qué era lo que debía hacer para apuntarme. Ella me dijo a que bajara el lunes siguiente y allí coincidí con Fran, Lore, Ximo y Càrol. A Lore, a Càrol y a Fran los recordaba de haberlos visto en la SIUM de Tavernes cuando estudiaba allí música y Violonchelo y era miembro de la Orquesta Clásica Juvenil de Tavernes, y Ximet ha sido vecino mío toda la vida. En seguida congeniamos y cuando me propusieron la idea de formar un grupo de cámara no me lo pensé dos veces y dije que sí. Y allí estábamos, con muchísima ilusión de empezar ese nuevo proyecto y con la necesidad de encontrar la resto de componentes del coro de cámara. Al final fueron Amparo, Amor, y Adrià. Amparo la conocía porque es sobrina de mi tía y Amor fue monitora mía en un campamento de los Júniors. Con Adrià compartía mi estima por la naturaleza, hecho que me llevó a realizar el voluntariado medioambiental durante algunos años, pero sobre todo, por nuestro País, nuestra cultura, nuestra lengua, nuestras costumbres… La última incorporación fue la de Jordi, con el que también tenía en común muchas aficiones, como la cocina, ya que estudié hostelería, haciendo los Ciclos Formativos de Grado Medio de Técnico en Cocina y de Grado Superior en Restauración al acabar COU.

 Hoy en día, el Cor de Cambra Quinze de Març ha pasado a ser mi segunda familia y parte fundamental de mi vida, y estoy esperando con ansia durante toda la semana que llegue el sábado de mañana para ver a mis compañeros y ensayar nuevas piezas para divertirnos e intentar hacer pasar una rato agradable al nuestro público.


Fran

28 abril 2011

Baix

   El meu nom és Fran, i intente, si és possible, viure la vida amb un puntet d’humor, els moments de tristor ja vindran sols, no cal buscar-los. Una vegada vaig conèixer un ésser que em va captivar, vaig quedar rendit als seus peus, em vaig enamorar bojament, (la veritat és que m’enamore de seguida) aquest ésser tan meravellós s’anomena Cor…

    He treballat ensenyant música a escoles de Primària de Cartagena, Carlet i els darrers anys al CEIP Magraner de Tavernes de la Valldigna. Tinc l’orgull de dirigir el cor del meu poble i també de formar part de QuinzedeMarç amb qui compartesc totes les setmanes moments de música, amistat i moltíssima felicitat. Complete la meua vida amb la meua família i amb una colla de bojos per la bicicleta de muntanya, amb els quals recórrec els llocs més inaccessibles de la meua estimada terreta, La Valldigna. El trombó ha estat company inseparable del meu viatge pel món de la música, sempre pacient esperant que li dedique el temps que mereix, i que no li aconseguesc mai dedicar . En la banda de Tavernes passe també moments molt gratificants, malgrat estar a la cúa de totes les meues intencions programades. Finalment he invertit molts esforços per complir allò de pujar en globus, tindre un fill, i escriure un llibre, i amb uns companys he publicat uns quaderns per ensenyar música anomenats “En sol major”. 

 

Soy Fran y intento vivir la vida, si es posible con un puntito de humor, normalmente los momentos de tristeza suelen venir solos, no hace falta que los busquemos. Una vez descubrí un ser maravilloso que me cautivó, consiguió enamorarme locamente y quedé rendido a sus pies, este extraño ser se llama coro.

He trabajado enseñando música en colegios de Primaria de Cartagena, Carlet y en los últimos años en el CEIP Magraner de Tavernes de la Valldigna. Tengo el orgullo de dirigir el coro de mi pueblo y también formar parte de Quinzedemarç, con quien comparto todas las semanas momentos de música, amistad y muchísima felicidad. Completo mi vida con mi familia y con una cuadrilla de locos por la bicicleta de montaña, con quienes recorro los parajes más inaccesibles de mi querida tierra, La Valldigna. El trombón me ha acompañado durante todo mi viaje por el mundo de la música, siempre paciente esperando a que le dedicara el tiempo que merece, nunca lo conseguí. En la banda de Tavernes paso también momentos de gran satisfacción con compañeros y amigos, aunque por desgracia figura a la cola de mis intenciones programadas. Finalmente, con la intención de cumplir el tópico de subir en globo, tener un hijo y escribir un libro, he publicado unos cuadernos para enseñar música en la escuela llamados “En sol major”.

 

 


Jordi

28 gener 2011

 

 

 

 

 

 

Baix   

Hola, sóc Jordi, un dels baixos del Cor XV de Març i la seua última incorporació. La meua afició pel cant ve de molt xicotet, segons em contaren els meus pares, perquè deien que vaig aprendre a entonar i taral·lejar abans de començar a parlar. Als cinc anys, feia recitals de cant dalt d’una figuera per a la meua família i veïnat. Des d’aleshores no he parat mai de cantar.

    Pel temps vaig estudiar música, tot especialitzant-me en la tuba. He estat alguns anys de professor de solfeig, tuba i metall greu, però per circumstàncies, m’he hagut de guanyar la vida de cuiner, que és una altra de les meues passions, encara que actualment sóc massatgista. Escrivint açò, m’he adonat que el que m’agrada és transmetre, transmetre els meus sentiments, tant siga mitjançant una barreja de sabors, com pel tacte a través de les mans, com per l’oïda amb el cant.

    Sóc un enamorat de la vida i de les persones perquè sempre veig la part positiva de tot el que m’envolta. Per això, done gràcies al destí per fer que em creuara amb aquesta gent meravellosa que són els membres del Cor XV de Març. Amb ells i l’amor que sent per la meua família, puc exterioritzar i materialitzar tot aquest cúmul de sentiments que em fan gaudir al màxim de tota la satisfacció i plenitud emocional que mai podria haver imaginat.

 

Hola, soy Jordi, uno de los bajos del QuinzedeMarç, y su última incorporación. Mi afición por el canto viene desde mi más tierna infancia, según me contaron mis padres, porque siempre han dicho que aprendí a entonar y tararear canciones, antes de comenzar a hablar. A los cinco años, ya hacía recitales encaramado a una higuera para mi familia y mis vecinos, desde aquellos dias que no he parado de cantar.

Al transcurrir los años canalizé esta afición por la música estudiando, especianlizándome en el instrumento de la tuba. Estuve algunos años impartiendo clases de solfeo, tuba y metal grave, pero por circunstancias de la vida, tuve que abandonar este oficio, y ganarme la vida de cocinero, que es otras de mis pasiones, ahora mismo, ninguna de las dos profesiones son las que desempeño, ya que actualmente me gano el pan de cada día como masajista. Plasmando algunas pinzeladas de mi vida, me he dado cuenta, que lo que me gusta realmente, es transmitir mis sentimientos, mediante una mezcla de sabores, el tacto de las manos o por el oido con el canto.

Soy un enamorado de la vida y de las personas, porque siempre veo la parte positiva de aquell que me envuelve. Por eso, doy gracias al destino por hacer que mi vida se cruzara con esta gente maravillosa que son los integrantes del Cor QuinzedeMarç. Con ellos y con el amor que tengo a mi familia, puedo exteriorizar toda la satisfación y plenitud emocional, una plenitud, que nunca hubiero podido imaginar.